diumenge, 20 d’octubre del 2013

Les nostres cròniques des de TV3 - programa 5


A punt de pujar al bus, des de l’interior d’un cotxe ens entreguen amablement una carmanyola transparent amb una truita de patates, tot un bocatto di cardinale, l’afortunada és la Susana.

Els protagonistes porten vàries setmanes de feina intensa: assajos els diumenges, dilluns, dimarts, dimecres i dijous. Molta il.lusió però també tensió i responsabilitat, fent front a un jurat i a centenars de milers d’espectadors. No som de pedra i és normal que el cansament i la preocupació es facin notar.

Arribem a Sant Celoni i recollim a la Karol. És just l’empenta que necessitem i ens fa sentir bé, segurs i més en una jornada com la d’avui, amb nominacions i el nivell dels altres cors que suposa un veritable repte.

Quan entrem a l’estudi, col.loquen als tifosi de Gospelians&Gràcia primera línia de graderia. Genial! I s’anuncia que G&G intervindrà en 5è lloc.

Comença l’Open i van apareixent a escena d’un en un, els grups tot interpretant el tema d’obertura. Aquí vàrem tenir la primera bona vibració: veure els nostres trepitjant la tarima, encapçalats per en Santi i el seu solo, i comprovar a l’instant un immens somriure d’admiració d’en Guille Milkyway. Emotiu presagi d’una nit molt feliç...

Van desfilant uns i altres. Geriona, harmonia pura, Messengers, déu n’hi do, Ol’Green, es mengen l’escenari, Deu de Veu, energia, joventut, qualitat, i així tots. Ai mare, quins nervis!

Arriba el moment. G&G irromp amb la Karol i el seu, Are you ready?, primers compassos amb ritme twist del "God is" i primers gestos del jurat, gestos que desborden complaença i elogi. I el públic contagiant-se amb el tema, tal i com es sol contagiar durant els nostres concerts. Aquesta era la impressió d’en Cris, que em feia veure tot pujant al bus de tornada. Espectacular! I els nois i noies de G&G gaudint de tot això, però sense perdre ni un pèl el control. Són increïbles!

La resposta del públic és eixordadora. La valoració del jurat en aquesta mateixa línia, sempre, és clar, guardant les formes, tot i que a la Sílvia li va saltar pels aires un "pedrusco" gegant d’un anell immens que portava a la mà dreta. Oi que ho vàrem veure tots? La frase, crec que d’en Guille, en el moment final, ho resumeix força bé: Gospelians&Gràcia, no tenim paraules...

Cap a les dues de la matinada sortíem camí del bus, eufòrics, feliços i abraçant-nos tots.

Uns minuts de viatge i les veus i les rialles es van apaivagant molt a poc a poc.

Arribant a Sant Celoni quasi tothom dorm o mig dorm. La Karol, tot travessant el passadís camí de la porta, saluda a tots, suaument, amb delicadesa gairebé maternal, xiuxiuejant: bona nit artistes, descanseu, tranquils, us espero el diumenge.


Aquí teniu tres vídeos del programa d'ahir:



La valoració del jurat:



El reportatge d'introducció sobre la Karol:

 

3 comentaris:

  1. olé, quina crònica més explèndia i acurada, m'ha encantat. M'heu fet reviure el moment !!! petons

    ResponElimina
  2. ... després de cantar-la tots ens vam quedar sense paraules. L'emoció de la feina feta, els aplaudiments i ovacions del públic i jurant ens van arribar a tot el "Cor".
    Gràcies per aquesta crònica i gràcies a tots per compartir i estar-hi.

    ResponElimina