Una setmana especial... som als estudis de TV3 en dijous. Els representants de Gospelians&Gràcia comencem a notar el cansament, sobretot vocalment, i a més per aquesta vuitena gala comptem amb un dia menys d’assaig. Així que la tarda comença, aposentant-nos al camerino, tots plegats molt tranquils, fins i tot més callats del què és habitual, cadascú amb la seva processó per dins.
Per sort, a aquestes altures del programa no vivim els nervis que ens assaltaven a les primeres gales, de fet estem més relaxats que de costum. Però tampoc va haver-hi massa temps per patir: aquesta vegada ens va tocar ser els primers, així que ben aviat ja estàvem provant micròfons i a punt per entrar en escena. Sortim a plató “a por todas”, a trepitjar fort l’escenari. Teníem la sensació que l’eliminació era un loteria, així que vam sortir a gaudir-ne tal i com hem fet en la resta d’actuacions.
Durant l’actuació vam passar-ho molt bé, l’arranjament que havia preparat la Karol del “Let the river run” era molt bonic, i la veritat és que tots vam quedar molt contents de l’actuació. Va resultar ser una versió ben diferent, més canyera, i d’energia ens vam sentir espectaculars; a més vam escenificar la corrent del riu i tot. Podríem atrevir-nos a dir que a nivell d’emoció va ser de les millors actuacions d’entre els tres cors nominats. La nostra valoració, després de sortir de plató era que havíem estat bé, que continuàvem en una línia ascendent, tal i com demana el programa “Oh happy day!”.
el nostre "let the river run"
valoració de l'actuació
Després de les actuacions de tots els cors, en el moment de les deliberacions del jurat, la festa va començar al nostre camerino... Tots els cors van venir i començaren a buscar el seu lloc, entre conguitos i moscatell. Sempre ha estat atractiu aquest camerino, però aquell dijous el bon rotllo que es va crear va ser únic, res de competitivitat ni de concurs, més aviat confraternitat, una sensació molt enriquidora. Totes les veus de l‘“Oh happy day!” es van sumar al guitarrista cantant “Twist and Shout”, érem tots els concursants saltant, ballant i gaudint plegats. Més tard, ens vam adonar que aquells breus instants havien estat el millor comiat que ens podien haver regalat les nostres companyes i companys del programa:
twist&shout al camerino
A continuació ens va tocar tornar a sortir a plató a escoltar el veredicte del jurat i... la nostra aventura al programa “Oh happy day” acaba aquí. El que més ens ha quedat d’aquells moments van ser les paraules del Mestre Pardo:
- Hem descobert un cor capaç de reinventar-se sobre si mateix... Sou un exemple clar dels valors del cant coral, aquests valors que fan que s’uneixin dues ciutats, que s’uneixin més de 100 persones i que aconsegueixin cantar, assajar, i seguir treballant cadascú a la seva feina... Això és el que fan la majoria de corals del nostre país... Esperem que seguiu així!
Quan vam sortir al carrer ens va venir la tristesa, vam ser conscients en aquell moment del que ens perdríem, més enllà de seguir en el programa, enyoraríem molt el caliu que s’havia creat entre tots els cors.
Marxar del programa ens crea sentiments contradictoris: per una banda, estem contents d’haver arribat fins aquí, però de l’altra sentim que com a grup encara teníem molt a dir. Hem demostrat al llarg del programa que som molt versàtils i teníem encara molts elements del cor que no havien sortit. Ens quedaven moltes coses per descobrir, no només pel públic, sinó sobretot per nosaltres mateixos. El pas pel programa ens ha revelat que com a grup funcionem ja que hem evolucionat molt ràpid en vuit gales.
Ara bé, Gospelians&Gràcia ha estat capaç de donar una imatge d’agermanament de dos corals increïble, amb uns valors humans únics. Aquest sentiment de pertinença a un cor que es diu Gospelians&Gràcia ha anat a més: som un! Així que cal aprofitar aquestes sensacions i explorar-les al màxim perquè totes les 160 veus puguin gaudir-ho.
Avui sabem que Cor Gospel Gràcia i Gospelians de Girona estan units com mai ho havien estat. Que ara ja no som dos cors “agermanats” sinó que som Gospelians&Gràcia, un sol cor, i a partir d’aquí comencem un nou viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada