Les nostres cròniques des de TV3 - programa 8 i últim!

Una setmana especial... som als estudis de TV3 en dijous. Els representants de Gospelians&Gràcia comencem a notar el cansament, sobretot vocalment, i a més per aquesta vuitena gala comptem amb un dia menys d’assaig. Així que la tarda comença, aposentant-nos al camerino, tots plegats molt tranquils, fins i tot més callats del què és habitual, cadascú amb la seva processó per dins.
Per sort, a aquestes altures del programa no vivim els nervis que ens assaltaven a les primeres gales, de fet estem més relaxats que de costum. Però tampoc va haver-hi massa temps per patir: aquesta vegada ens va tocar ser els primers, així que ben aviat ja estàvem provant micròfons i a punt per entrar en escena. Sortim a plató “a por todas”, a trepitjar fort l’escenari. Teníem la sensació que l’eliminació era un loteria, així que vam sortir a gaudir-ne tal i com hem fet en la resta d’actuacions.
Durant l’actuació vam passar-ho molt bé, l’arranjament que havia preparat la Karol del “Let the river run” era molt bonic, i la veritat és que tots vam quedar molt contents de l’actuació. Va resultar ser una versió ben diferent, més canyera, i d’energia ens vam sentir espectaculars; a més vam escenificar la corrent del riu i tot. Podríem atrevir-nos a dir que a nivell d’emoció va ser de les millors actuacions d’entre els tres cors nominats. La nostra valoració, després de sortir de plató era que havíem estat bé, que continuàvem en una línia ascendent, tal i com demana el programa “Oh happy day!”.

el nostre "let the river run"

valoració de l'actuació

Després de les actuacions de tots els cors, en el moment de les deliberacions del jurat, la festa va començar al nostre camerino... Tots els cors van venir i començaren a buscar el seu lloc, entre conguitos i moscatell. Sempre ha estat atractiu aquest camerino, però aquell dijous el bon rotllo que es va crear va ser únic, res de competitivitat ni de concurs, més aviat confraternitat, una sensació molt enriquidora. Totes les veus de l‘“Oh happy day!” es van sumar al guitarrista cantant “Twist and Shout”, érem tots els concursants saltant, ballant i gaudint plegats. Més tard, ens vam adonar que aquells breus instants havien estat el millor comiat que ens podien haver regalat les nostres companyes i companys del programa:

twist&shout al camerino



A continuació ens va tocar tornar a sortir a plató a escoltar el veredicte del jurat i... la nostra aventura al programa “Oh happy day” acaba aquí. El que més ens ha quedat d’aquells moments van ser les paraules del Mestre Pardo:
- Hem descobert un cor capaç de reinventar-se sobre si mateix... Sou un exemple clar dels valors del cant coral, aquests valors que fan que s’uneixin dues ciutats, que s’uneixin més de 100 persones i que aconsegueixin cantar, assajar, i seguir treballant cadascú a la seva feina... Això és el que fan la majoria de corals del nostre país... Esperem que seguiu així! 
Quan vam sortir al carrer ens va venir la tristesa, vam ser conscients en aquell moment del que ens perdríem, més enllà de seguir en el programa, enyoraríem molt el caliu que s’havia creat entre tots els cors.



Marxar del programa ens crea sentiments contradictoris: per una banda, estem contents d’haver arribat fins aquí, però de l’altra sentim que com a grup encara teníem molt a dir. Hem demostrat al llarg del programa que som molt versàtils i teníem encara molts elements del cor que no havien sortit. Ens quedaven moltes coses per descobrir, no només pel públic, sinó sobretot per nosaltres mateixos. El pas pel programa ens ha revelat que com a grup funcionem ja que hem evolucionat molt ràpid en vuit gales.
Ara bé, Gospelians&Gràcia ha estat capaç de donar una imatge d’agermanament de dos corals increïble, amb uns valors humans únics. Aquest sentiment de pertinença a un cor que es diu Gospelians&Gràcia ha anat a més: som un! Així que cal aprofitar aquestes sensacions i explorar-les al màxim perquè totes les 160 veus puguin gaudir-ho. Avui sabem que Cor Gospel Gràcia i Gospelians de Girona estan units com mai ho havien estat. Que ara ja no som dos cors “agermanats” sinó que som Gospelians&Gràcia, un sol cor, i a partir d’aquí comencem un nou viatge.

Les nostres cròniques des de TV3 - programa 7

Tot comença amb una trucada i una pregunta; la resposta és sí. Divendres cap a TV3.

Estic esperant a l’entrada de TV3 mentre una noia va dient els noms de la llista i sempre tens aquella sensació de “i si no em crida?, què faig?”. Però em crida i passo alleugerit directe cap al plató.

Intento passar desapercebut entre el públic, però una noia ens crida i ens fa seure ben bé darrere el jurat; penses “mira que bé, a primera fila”. Passen els minuts i et vas adonant que no és una bona opció: per un costat si estàs a primera fila et veurà tothom, però per l’altre has de vigilar què dius i quines cares fas.

Comença l’opening i veiem els nostres companys. Ens envaeix una sensació d’alegria, de solidaritat envers ells, i ens adonem que el que estan fent és gran, que ser allà i participar d’aquell moment és molt important per a ells. És evident que necessiten la teva energia, i veient aquelles mirades de complicitat penses “ànim, no esteu sols”.

Comencen a gravar i les actuacions passen més ràpid del que sembla. No falta algun “Talleu!!!!”. En directe les coses canvien. Això sí, el muntatge és brutal: focus, gent organitzant, un animador...

Arriba el moment que tots esperàvem: els nostres surten a l’escenari. Hi ha cares de tot, unes de nerviosisme, d’altres de tranquil·litat, unes d’alegria i d’altres de complicitat. Jugar-se les nominacions a hores d’ara pesa i la pressió es nota en alguns moments, però l’actuació resulta tot un èxit i el públic s’aixeca per ovacionar Gospelians&Gràcia.

Estem contents perquè sabem que ho han donat tot a l’escenari, però vulguis no vulguis hi ha un jurat. Entre al·legacions i consells per millorar, el gerro d’aigua freda: estem nominats.

Marxem de TV3 amb una sensació contradictòria, contents perquè Gospelians&Gràcia continua lluitant per estar entre els millors i tristos perquè ens han nominat.

Voleu recordar l'actuació?

UNA VISITA BEN SINGFÒNICA I ESPECIAL! GRÀCIES MARTA!

Avui a camerino ens ha vingut a visitar la Marta Bou, de Singfònics, per portar-nos un regalet que ens ha omplert d'emoció. Són aquestes coses les que fan de l'"Oh, happy day!" molt més que un programa de la tele! Som molt afortunats de formar-ne part!
GRÀCIES MARTA!!! GRÀCIES SINGFÒNICS!!! Us portem al cor!

AGRAÏMENT A L'AJUNTAMENT DE SANT CELONI

Els membres de G&G volem agrair de tot cor a l'Ajuntament de Sant Celoni el suport que ens donen cedint-nos un espai per poder fer els assajos setmanals, ja que Sant Celoni és el punt mitjà entre Gospelians de Girona i Cor Gospel Gràcia de Barcelona.

Malgrat els canvis de l'horari d'assaig que hem hagut de fer algun cop, l'Ajuntament sempre ens ha proporcionat un espai, i ens ha donat les màximes facilitats possibles.

Volem donar les gràcies sobretot a la Roser, la Núria i la Sílvia de l'Àrea de Cultura. 

Recordem, amb molta alegria, quan vàrem arribar diumenge passat, cansats i endormiscats, i just en obrir la porta del local ens vam trobar un cartell de colors penjat que deia "FERRO! GOSPELIANS&GRÀCIA". Ens vam emocionar molt perquè vam sentir el suport de l'Ajuntament, i en especial d'aquestes tres noies magnífiques, que de manera desinteressada i gratuïta, i amb ganes d'animar-nos, ens van fer sentir afortunats de compartir l'experiència OHD amb elles:

“Ferro!” és el crit per donar ànims de la gent de Sant Celoni, quan per Carnestoltes es ballen les Gitanes de Sant Celoni i, en el tercer punt de la polca, tota la gent de la plaça crida aquesta expressió. 

Per aquest motiu, pel fet que ens pengessin aquesta frase tan arrelada al municipi, volem fer saber a tothom que gràcies al programa Oh Happy Day, G&G sentim que d'alguna manera portem Sant Celoni en el nostre cor. 

Moltíssimes gràcies!