diumenge, 13 d’octubre del 2013

Les nostres cròniques des de TV3 - programa 4


Benvolguts tots,
“The storm was coming over” podria ser el títol de l’inici de la nostra aventura de cheerleaders!

Efectivament, a 2/4 de 8 del vespre vam haver de travessar, mentre plovia a bots i barrals, tot el pati que hi ha entre el vestíbul principal i l’edifici del plató, convertit en un riu i en el precís moment d’una tempesta fortíssima, per després haver d’esperar “només” un parell d’horetes!

Per sort, “the storm was passing over” un cop que les quatre escollides del cor Gospelians de Girona (l’Esperanza, l’Estrella, la Rosa i la Núria), i les onze enviades del cor Gospel Gràcia (les dues Martes, l’Aurora, l’Emma, la Carmen, la M. Teresa, la Montse, les dues Isabel, l’Agnès i la Rosa) ens vam eixugar una mica i vam poder gravar un petit vídeo per animar els nostres representants seguint les consignes de l’Aurora.

No repetiré com de feixuc pot arribar a ser fer d’espectadors de la gravació! Sort n’hi ha de n’Oli, l’animador del programa, que amb la seva professionalitat ens va aconseguir entretenir les cinc horetes que dura!

Com a resum del que va passar, diria el següent:
Els vuit cors que quedaven van cantar tots estupendament bé! És veritat que l’exigència del jurat fa que es noti, com a mínim per fer un espectacle, la millora.

Els Gospelians&Gràcia van estar magnífics amb la peça que van interpretar, ‘Fil de llum’. No cal dir com ho va fer la Lia, la solista; encara se m’arronsa el melic quan ho recordo.

El jurat va ser, com sempre, molt dur! La Sílvia va estar més discreta que altres dies i no va posar cullerada a cada moment, sinó que va deixar parlar els seus companys. Del realitzador no diré res, no sigui que algun dia me’l trobi pel carrer! he, he…

Dels tres nominats, van eliminar el cor Flúmine, els de Tortosa, snif...

Amb un esgotament total, a 2/4 de 3 de la matinada vam tornar cap a caseta. Això sí, amb la il·lusió d’haver fet els deures ben fets, espero!    

Per veure el vídeo de l'actuació:




1 comentari:

  1. Sí, és tota una experiència anar de públic. L'espera i les estones mortes, finalment s'ho valen!!

    ResponElimina