Ara fa exactament un any que va finalitzar el nostre pas pel concurs de TV3 Oh Happy Day. La nostra participació al programa ens ha unit més que mai i ens ha ajudat a donar-nos a conèixer tant junts com per separat.
Mostra d’això, és l’oportunitat excel·lent que Jazz Albacete 2014 ens ha donat al convidar-nos a inaugurar el seu festival de jazz, el passat dissabte dia 1 de novembre, compartint cartellera amb grans músics de jazz. El concert va ser apoteòsic, aconseguint posar tot el públic dempeus, ballant i cantant amb nosaltres, com si el cor no fos només les 100 persones que hi havia dalt l’escenari, sinó les 100 més les 500 del públic. Érem un sol cor de 600 persones! El mateix diari La Tribuna publicava el dia següent del concert, en la seva edició en paper:
El festival Jazz Albacete se abrió brillántemente en el Auditorio Municipal con un espléndido recital de gospel, en la mejor tradición a cargo de Gospelians&Gràcia, con dirección de Karol Green.
Gospelians&Gràcia volem agrair el suport de tots els nostres seguidors i al programa OH Happy Day per l'oportunitat que ens ha donat. Ho volem agrair amb aquesta auca 2.0 de record del nostre pas del programa, que esperem que us agradi. La cançó és amb la que ens vàrem acomiadar el programa "Let the River Run". Per nosaltres es tracta precisament d'això, deixar que el riu flueixi! Gospelians&Gràcia continua endavant perquè ens encanta el què fem i ho volem continuar fent!
Una setmana especial... som als estudis de TV3 en dijous. Els representants de Gospelians&Gràcia comencem a notar el cansament, sobretot vocalment, i a més per aquesta vuitena gala comptem amb un dia menys d’assaig. Així que la tarda comença, aposentant-nos al camerino, tots plegats molt tranquils, fins i tot més callats del què és habitual, cadascú amb la seva processó per dins.
Per sort, a aquestes altures del programa no vivim els nervis que ens assaltaven a les primeres gales, de fet estem més relaxats que de costum. Però tampoc va haver-hi massa temps per patir: aquesta vegada ens va tocar ser els primers, així que ben aviat ja estàvem provant micròfons i a punt per entrar en escena. Sortim a plató “a por todas”, a trepitjar fort l’escenari. Teníem la sensació que l’eliminació era un loteria, així que vam sortir a gaudir-ne tal i com hem fet en la resta d’actuacions.
Durant l’actuació vam passar-ho molt bé, l’arranjament que havia preparat la Karol del “Let the river run” era molt bonic, i la veritat és que tots vam quedar molt contents de l’actuació. Va resultar ser una versió ben diferent, més canyera, i d’energia ens vam sentir espectaculars; a més vam escenificar la corrent del riu i tot. Podríem atrevir-nos a dir que a nivell d’emoció va ser de les millors actuacions d’entre els tres cors nominats. La nostra valoració, després de sortir de plató era que havíem estat bé, que continuàvem en una línia ascendent, tal i com demana el programa “Oh happy day!”.
Després de les actuacions de tots els cors, en el moment de les deliberacions del jurat, la festa va començar al nostre camerino... Tots els cors van venir i començaren a buscar el seu lloc, entre conguitos i moscatell. Sempre ha estat atractiu aquest camerino, però aquell dijous el bon rotllo que es va crear va ser únic, res de competitivitat ni de concurs, més aviat confraternitat, una sensació molt enriquidora. Totes les veus de l‘“Oh happy day!” es van sumar al guitarrista cantant “Twist and Shout”, érem tots els concursants saltant, ballant i gaudint plegats. Més tard, ens vam adonar que aquells breus instants havien estat el millor comiat que ens podien haver regalat les nostres companyes i companys del programa:
A continuació ens va tocar tornar a sortir a plató a escoltar el veredicte del jurat i... la nostra aventura al programa “Oh happy day” acaba aquí. El que més ens ha quedat d’aquells moments van ser les paraules del Mestre Pardo: - Hem descobert un cor capaç de reinventar-se sobre si mateix... Sou un exemple clar dels valors del cant coral, aquests valors que fan que s’uneixin dues ciutats, que s’uneixin més de 100 persones i que aconsegueixin cantar, assajar, i seguir treballant cadascú a la seva feina... Això és el que fan la majoria de corals del nostre país... Esperem que seguiu així!
Quan vam sortir al carrer ens va venir la tristesa, vam ser conscients en aquell moment del que ens perdríem, més enllà de seguir en el programa, enyoraríem molt el caliu que s’havia creat entre tots els cors.
Marxar del programa ens crea sentiments contradictoris: per una banda, estem contents d’haver arribat fins aquí, però de l’altra sentim que com a grup encara teníem molt a dir. Hem demostrat al llarg del programa que som molt versàtils i teníem encara molts elements del cor que no havien sortit. Ens quedaven moltes coses per descobrir, no només pel públic, sinó sobretot per nosaltres mateixos. El pas pel programa ens ha revelat que com a grup funcionem ja que hem evolucionat molt ràpid en vuit gales.
Ara bé, Gospelians&Gràcia ha estat capaç de donar una imatge d’agermanament de dos corals increïble, amb uns valors humans únics. Aquest sentiment de pertinença a un cor que es diu Gospelians&Gràcia ha anat a més: som un! Així que cal aprofitar aquestes sensacions i explorar-les al màxim perquè totes les 160 veus puguin gaudir-ho.
Avui sabem que Cor Gospel Gràcia i Gospelians de Girona estan units com mai ho havien estat. Que ara ja no som dos cors “agermanats” sinó que som Gospelians&Gràcia, un sol cor, i a partir d’aquí comencem un nou viatge.
Tot comença amb una trucada i una pregunta; la resposta és sí. Divendres cap a TV3.
Estic esperant a l’entrada de TV3 mentre una noia va dient els noms de la llista i sempre tens aquella sensació de “i si no em crida?, què faig?”. Però em crida i passo alleugerit directe cap al plató.
Intento passar desapercebut entre el públic, però una noia ens crida i ens fa seure ben bé darrere el jurat; penses “mira que bé, a primera fila”. Passen els minuts i et vas adonant que no és una bona opció: per un costat si estàs a primera fila et veurà tothom, però per l’altre has de vigilar què dius i quines cares fas.
Comença l’opening i veiem els nostres companys. Ens envaeix una sensació d’alegria, de solidaritat envers ells, i ens adonem que el que estan fent és gran, que ser allà i participar d’aquell moment és molt important per a ells. És evident que necessiten la teva energia, i veient aquelles mirades de complicitat penses “ànim, no esteu sols”.
Comencen a gravar i les actuacions passen més ràpid del que sembla. No falta algun “Talleu!!!!”. En directe les coses canvien. Això sí, el muntatge és brutal: focus, gent organitzant, un animador...
Arriba el moment que tots esperàvem: els nostres surten a l’escenari. Hi ha cares de tot, unes de nerviosisme, d’altres de tranquil·litat, unes d’alegria i d’altres de complicitat. Jugar-se les nominacions a hores d’ara pesa i la pressió es nota en alguns moments, però l’actuació resulta tot un èxit i el públic s’aixeca per ovacionar Gospelians&Gràcia.
Estem contents perquè sabem que ho han donat tot a l’escenari, però vulguis no vulguis hi ha un jurat. Entre al·legacions i consells per millorar, el gerro d’aigua freda: estem nominats.
Marxem de TV3 amb una sensació contradictòria, contents perquè Gospelians&Gràcia continua lluitant per estar entre els millors i tristos perquè ens han nominat.
Avui a camerino ens ha vingut a visitar la Marta Bou, de Singfònics, per portar-nos un regalet que ens ha omplert d'emoció. Són aquestes coses les que fan de l'"Oh, happy day!" molt més que un programa de la tele! Som molt afortunats de formar-ne part!
GRÀCIES MARTA!!! GRÀCIES SINGFÒNICS!!! Us portem al cor!
Els membres de G&G
volem agrair de tot cor a l'Ajuntament de Sant Celoni el suport que ens
donen cedint-nos un espai per poder fer els assajos setmanals, ja que Sant
Celoni és el punt mitjà entre Gospelians de Girona i Cor Gospel Gràcia de
Barcelona.
Malgrat els canvis de
l'horari d'assaig que hem hagut de fer algun cop, l'Ajuntament sempre ens ha
proporcionat un espai, i ens ha donat les màximes facilitats possibles.
Volem donar les
gràcies sobretot a la Roser, la Núria i la Sílvia de l'Àrea de Cultura.
Recordem, amb molta alegria, quan vàrem arribar diumenge passat, cansats i
endormiscats, i just en obrir la porta del local ens vam trobar un cartell de
colors penjat que deia "FERRO! GOSPELIANS&GRÀCIA". Ens vam emocionar
molt perquè vam sentir el suport de l'Ajuntament, i en especial d'aquestes tres
noies magnífiques, que de manera desinteressada i gratuïta, i amb ganes
d'animar-nos, ens van fer sentir afortunats de compartir l'experiència OHD amb
elles:
“Ferro!” és el crit
per donar ànims de la gent de Sant Celoni, quan per Carnestoltes es ballen les
Gitanes de Sant Celoni i, en el tercer punt de la polca, tota la gent de la
plaça crida aquesta expressió.
Per aquest motiu, pel
fet que ens pengessin aquesta frase tan arrelada al municipi, volem fer saber a
tothom que gràcies al programa Oh Happy Day, G&G sentim que d'alguna
manera portem Sant Celoni en el nostre cor.
L’aventura comença a les 15 h al pàrquing del Walla de Girona, on els Gospelians agafem l’autobús. El viatge s’anima amb els assajos de l’opening dels representants gironins i la xerrada pertinent sobre el programa. Parem a Sant Celoni per recollir la Karol i ara sí que ja ens dirigim cap a TV3.
Després de deixar els concursants, com que anàvem bé de temps, vam aprofitar per anar a fer una volta per Barcelona. A les 19,15 h entrem a TV3 i allà ens trobem amb els companys del públic del Cor Gospel Gràcia, amb els quals vam fer-nos les fotos de rigor i vam menjar una mica abans d’entrar a plató, on ens disposàvem a passar una gran happy-night.
Ara bé, poc ens pensàvem que ens passaríem allà dins més de set hores, distrets i embadalits per tot l’esdevenir de la producció televisiva! Només entrar ja vam veure pels passadissos els artistes del Cor Geriona i de Deu de Veu. Però de seguida vam haver-nos de col·locar pel plató perquè en breu començava l’enregistrament del programa.
Malgrat tot, l’espectacle no és tant el programa que veiem a bocins abans que el tornem a veure sencer i cuinat per la tele, sinó l’enorme parafernàlia que el produeix. Gràcies a l’Oli, l’animador del públic, que no surt per la tele, l’enregistrament és divertit; ell fa que estiguem al cas de tot i amb trempera. Gran personatge! Des d’aquí un homenatge a l’Oli, que va fer dels “Stop!” de la gravació quelcom entretingut!
Tots els cors que varen actuar van ser de molt bon nivell. Ara bé, quan van fer l’actuació els nostres representants de G&G vam aixecar-nos per animar-los amb pancartes i vam emportar-nos una gran sorpresa, una vegada més. Però això què és? Sembla teatre musical! El tema “Alegria”, d’Antònia Font, ens va arribar carregat d’una estètica molt simpàtica.
Un cop més els artistes de G&G expressaren la música amb solidesa, energia i connexió. La gent del plató es va aixecar en acabar. La feinada de la setmana de la Karol i els representants es veia reflectida en els elogis dels jutges. Però fins a on arribarà G&G??? Aquesta és la gran pregunta que ens emportem de l’experiència de públic!
Finalment, vam tenir l’ocasió de veure la deliberació final del jurat i el moment tan temut: l’eliminació. En el fons, a tots ens va saber molt greu, però després, comentant-ho amb els companys, dèiem: “Que les quiten lo bailao!”. Vam presenciar la cançó d’acomiadament i marxant pel passadís vam poder dir adéu a un concursant més d’Oh Happy Day!
Els Gospelians aquell divendres vam tornar amb els components del Cor Geriona i el seu públic... Sortíem de TV3 cap a les 4 h de la matinada, per arribar finalment cap a les 5 h a casa, esgotats però alhora feliços del resultat de la jornada!
